Virgilio - 1° Bucolica per Lettura Metrica

Appunto inviato da ladypersefone
/5

La 1° Bucolica di Virgilio suddivisa per la Scansione per Lettura Metrica. (2 pagine formato doc)

  MELIBEO: Tìtyre, tù patulaè | recubàns sub tègmine fàgi sìlvestrèm | tenuì Musàm | meditàris avèna; nòs patriaè finìs | et dùlcia lìnquimus àrva.
Nòs patriàm fugimùs; | tu, Tìtyre, lèntus in ùmbra fòrmosàm | resonàre docès | Amarýllida sìlvas. TITIRO:  Ò Meliboèe, deùs | nobìs haec òtia fècit. nàmque erit ìlle mihì | sempèr deus, | ìllîus àram saèpe tenèr nostrìs | ab ovìlibus ìmbuet àgnus. Ìlle meàs | erràre bovès, | ut cèrnis, et ìpsum lùdere quaè vellèm | calamò permìsit agrèsti. MELIBEO: Nòn equidem ìnvideò, | miròr magis: | ùndique tòtis ùsque adeò | turbàtur agrìs. | En ìpse capèllas pròtinus aèger ago; hànc | etiàm vix, Tìtyre, dùco.
Hìc intèr densàs | corylòs modo nàmque gemèllos, spèm gregis, à! | silice ìn nudà | conìxa relìquit. Saèpe malum hòc nobìs, | si mèns non laèva fuìsset, dè caelò tactàs | meminì praedìcere quèrcus. Sèd tamen ìste deùs | qui sìt, da, Tìtyre, nòbis. TITIRO:  Ùrbem quàm dicùnt | Romàm, Meliboèe, putàvi stùltus ego hùic nostraè | similèm, quo saèpe solèmus pàstorès oviùm | teneròs depèllere fètus. Sìc canibùs catulòs | similìs, sic màtribus haèdos nòram, sìc parvìs | compònere màgna solèbam. Vèrum haec tàntum aliàs | intèr caput èxtulit ùrbes quàntum lènta solènt | intèr vibùrna cuprèssi. MELIBEO: Èt quae tànta fuìt | Romàm tibi càusa vidèndi? TITIRO:  Lìbertàs, | quae sèra tamèn | respèxit inèrtem, càndidiòr postquàm | tondènti bàrba cadèbat, rèspexìt | tamen èt longò | post tèmpore vènit, pòstquam nòs | Amarýllis habèt, | Galatèa relìquit. nàmque fatèbor enìm | dum mè Galatèa tenèbat, nèc spes lìbertàtis eràt | nec cùra pecùli. quàmvis mùlta meìs | exìret vìctima saèptis, pìnguis et ìngrataè | premerètur càseus ùrbi, nòn umquàm | gravis aère domùm | mihi dèxtra redìbat. MELIBEO: Mìrabàr | quid maèsta deòs, | Amarýlli, vocàres, cùi pendère suà | paterèris in àrbore pòma; Tìtyrus hìnc aberàt. | Ipsaè te, Tìtyre, pìnus, ìpsi tè fontès, | ipsa haèc arbùsta vocàbant. TITIRO:  Quìd facerèm? | Neque sèrvitiò | me exìre licèbat nèc tam praèsentìs | alibì cognòscere dìvos. hìc illùm | vidì iuvenèm, | Meliboèe, quotànnis bìs senòs | cui nòstra diès | altària fùmant. Hìc mihi rèsponsùm | primùs dedit ìlle petènti: 'Pàscite ut ànte bovès, | puerì; summìttite tàuros.' MELIBEO: Fòrtunàte senèx, | ergò tua rùra manèbunt èt tibi màgna satìs, | quamvìs lapis òmnia nùdus lìmosòque palùs | obdùcat pàscua iùnco: nòn insuèta gravìs | temptàbunt pàbula fètas, nèc mala vìcinì | pecorìs contàgia laèdent. Fòrtunàte senèx, | hic ìnter flùmina nòta èt fontìs sacròs | frigùs captàbis opàcum; hìnc tibi, quaè sempèr, | vicìno ab lìmite saèpes Hýblaeìs apibùs | florèm depàsta salìcti saèpe levì somnùm | suadèbit inìre susùrro; hìnc altà | sub rùpe canèt | frondàtor ad àuras, nèc tamen ìntereà | raucaè, tua cùra, palùmbes nèc gemere àerià | cessàbit tùrtur ab ùlmo. TITIRO:  Ànte levès ergò | pascèntur in aèthere cèrvi èt freta dèstituènt | nudòs in lìtore pìscis, ànte perèrratìs | ambòrum fìnibus èxsul àut Ararìm Parthùs | bibet àut Germàni